Segons la pròpia definició de la Viquipèdia: La Viquipèdia (Wikipedia en anglès, manlleu del hawaià wikiwiki -pronunciat amb variació lliure /vikiviki/ o /wikiwiki/- que vol dir ràpid, i enciclopèdia) és una enciclopèdia lliure escrita col·laborativament des d'Internet per voluntaris, usant un programa lliurewiki anomenat MediaWiki. La major part dels continguts poden ser millorats per qualsevol persona que disposi d'un navegador web.
L'any 2000 els qui l'any següent serien els fundadors de la Wikipedia, Jimmy Wales i Larry Sanger, van iniciar un projecte d'enciclopèdia en línia, la Nupedia. L'objectiu era que la Nupedia arribés a ser l'enciclopèdia més gran del món. Això no obstant, el projecte creixia a poc a poc i l'any 2001 van crear un projecte paral·lel per tal de fer els esborranys inicials de les entrades que després, un cop revisades i contrastades, passarien a formar part de la Nupedia. Aquest projecte lateral, la Wikipedia, va tenir tant d'èxit que va esdevenir el projecte principal: la Nupedia va ser abandonada i actualment la Wikipedia és un dels punts de referència a Internet.
El 16 de març de 2001 Jimmy Wales va obrir la possibilitat a crear viquipèdies en altres llengües: el mateix dia, i amb pocs minuts de diferència, es van crear els nous dominis «deustche.wikipedia.com» i «catalan.wikipedia.com». El primer article de parla no anglesa que s'edità mai és el de l'àbac, creat el 17 de març a les 01:41 UTC. Així doncs, la Viquipèdia en català, ha estat la segona Viquipèdia del món, després de l'anglesa.
Actualment el projecte és gestionat per la Fundació Wikimedia (Wikimedia Foundation, Inc.), una organització sense ànim de lucre instituïda sota les lleis de Florida (Estats Units) l'any 2003.
Algunes dades sobre la viquipèdia:
Hi ha versions en més de 250 llengües, tot i que només 137 estan actives.
El conjunt de viquipèdies tenen més de 5.300.000 articles editats (setembre 2006).
Entre totes les viquipèdies hi ha més de 290.000 viquipedistes, és a dir, persones registrades i que contribueixen a l'edició d'articles (setembre 2006).
La wikipedia en conjunt rep més de 50 milions de visites per dia (2005).
Conscients que la normativa tradicional sobre els drets d'autor és molt restrictiva i inaplicable a un projecte obert a una àmplia comunitat d'usuaris, els impulsors de la Viquipèdia van adoptar una llicència de contingut lliure (free content license). La llicència triada es va adaptar de la que la Free Software Foundation (FSF) va desenvolupar per al projecte GNU i que s'aplica a altres projectes de la comunitat de programari lliure, com ara GNU/Linux o Mozilla Firefox.
Aquesta llicència per al programari lliure especificava que aquesta llibertat havia d'incloure:
La llibertat d'executar el programa per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
La llibertat d'estudiar com funciona el programa i d'adaptar-lo a les seves necessitats (llibertat 1). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.
La llibertat de distribuir còpies, de manera que poden ajudar els altres usuaris (llibertat 2).
La llibertat de millorar el programari i de publicar-ne les millores, de manera que tota la comunitat se'n beneficiï (llibertat 3). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.
El programari desenvolupat d'una manera "lliure" havia de poder disposar de manuals que tinguessin una llicència equivalent i amb aquest objectiu la FSF va desenvolupar la licència de documentació lliure de GNU, GFDL, que és la que ha estat adoptada per la Viquipèdia, tal i com es pot llegir al peu de totes les seves pàgines:
Aquesta llicència és del tipus "copyleft", el que significa que les obres que es derivin del document també han de ser lliures en el mateix sentit. A la pràctica això implica que el contingut de la Viquipèdia es pot copiar, modificar i redistribuir amb dues úniques condicions:
Que el material es redistribueixi amb els mateixos drets. Això implica que a les noves contribucions no es poden imposar noves restriccions.
Que es reconegui l'autoria de textos i imatges indicant que el material prové de la Viquipèdia (per exemple, amb un enllaç cap a l'article o articles de la Viquipèdia utilitzats).
D'aquesta manera, tot i que els textos i imatges creats pels editors de la Viquipèdia resten propietat dels seus autors, els articles de la Viquipèdia romanen sempre lliures, subjectes només a les condicions anteriors.
La Viquipèdia utilitza un programari lliure de caràcter wiki desenvolupat originalment per a aquest projecte, el motor MediaWiki, disponible sota GNU Llicència Pública General (GPL). Podeu trobar la informació relacionada amb aquest programari al lloc web MediaWiki.org (fins i tot es pot descarregar el programa a la pàgina Download).
I què vol dir tenir "caràcter wiki"? Un o una wiki és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Aquest vídeo explica d'una manera entenedora les característiques que té un wiki:
Així doncs, cal diferenciar el programari, MediaWiki, del tipus de pàgines que permet crear, que serien les wikis.
MediaWiki és un programari molt robust i escalable. S'instal·la en un centre de servidors que poden tenir milions de visites per dia a les pàgines web que serveixen. Utilitza PHP per a processar i mostrar dades emmagatzemades en la seva base de dades MySQL.
MediaWiki, com la resta de wikis, té una peculiaritat: quan un usuari realitza una modificació d'una pàgina, MediaWiki l'escriu en la seva base de dades, però sense esborrar les edicions prèvies de la pàgina, que es poden restaurar fàcilment en cas necessari.
El format wiki
Les pàgines web s'escriuen utilitzant un format propi del tipus llenguatge de marques (o d'etiquetes), que combina text i informacions extres sobre el text. La informació extra pot fer referència, per exemple, a l'estructura del text o a com ha de presentar-se, i s'expressa per mitjà de marques. El llenguatge de marques més conegut és l'HTML, amb el qual està escrit aquest text:
Etiqueta o marca
Significat de l'etiqueta
Text
Combinació d'etiquetes i text (codi)
Resultat visible a la pàgina
<b> </b>
Negreta
Hola!
<b>Hola!</b>
Hola!
MediaWiki utilitza el format wikitext, que permet editar pàgines fàcilment, tot i que també pot interpretar les etiquetes bàsiques del format HTML, com ara la de la negreta que acabem de veure (<b> </b>).
Algunes de les etiquetes més freqüents del format wikitext estan recollides a la taula següent:
Resultat
Codi necessari
Podeu escriure text en cursiva escrivint 2 apòstrofs a l'inici i el final del text.
3 apòstrofs mostraran el text en negreta; 5 apòstrofs en negreta i cursiva.
Podeu escriure ''text en cursiva'' escrivint 2 apòstrofs a l'inici i el final del text.
3 apòstrofs mostraran el text '''en negreta'''; 5 apòstrofs en '''''negreta i cursiva'''''.
Encapçalaments
Els encapçalaments estructuren el text en seccions i es generen amb dos signes =.
Subsecció
Es fa amb tres signes =.
Subsecció menor
Encapçalaments=='''Els encapçalaments''' estructuren el text en seccions i es generen amb dos signes =. .===Subsecció===
Es fa amb tres signes =.
Subsecció menor
Les llistes no numerades són fàcils de fer:
Es comença la línia amb un asterisc.
Afegir un asterisc implica afegir un nivell.
Les llistes ordenades són:
Molt organitzades
Fàcils de seguir
Es fan amb el signe #
Un salt de línia marca el final de la llista.
Nova llista numerada, que comença per 1.
Les llistes no numerades són fàcils de fer:
Es comença la línia amb un asterisc.
Afegir un asterisc implica afegir un nivell.
Les llistes ordenades són:
Molt organitzades
Fàcils de seguir
Es fan amb el signe #
Un salt de línia marca el final de la llista.
Nova llista numerada, que comença per 1.
Es poden fer enllaços externs escrivint la URL: http://www.nupedia.com
S'hi pot afegir un títol: Nupedia
O deixar-lo en blanc: [1]
Els enllaços interns s'escriuen entre doble claudàtor.
De totes maneres, no cal conèixer aquestes etiquetes per tal d'editar les pàgines wiki: l'editor de la Viquipèdia conté botons que faciliten l'escriptura. El veurem amb més detall al document "Donar format al text".
És la Viquipèdia una valuosa font de coneixement o un símptoma de la mediocritat i la devaluació de la recerca? (The Wikipedia story)
La Viquipèdia és un projecte lliure i obert: tothom amb un navegador connectat a internet pot clicar la pestanya "Edita" i canviar el contingut d'un article, fins i tot crear-ne de nous. Tothom.
|
Implica això que la Viquipèdia pot contenir qualsevol informació, fiable o no, qualsevol visió neutral o parcial, global o esbiaixada, correcta o incorrecta?
La Viquipèdia, com qualsevol gran projecte, té punts forts i punts febles, defensors i detractors, i també persones entusiastes malgrat ser conscients de les seves fortaleses i febleses.
Si cerqueu per la xarxa trobareu notícies i comentaris com aquests:
"Para recabar información sobre los casos de difamación que se hayan dado, [un colectivo de Nueva York] han abierto la página Wikipediaclassaction.org, en la que afirman que el principal problema de esta publicación electrónica -que pronto saltará al papel en una edición para países en vías de desarrollo- es que 'ninguno de los administradores de la fundación ni sus voluntarios se consideran responsables por los contenidos' ".(EL PAÍS, 15/12/2005: "Wikipedia, entre el elogio y la denuncia")
"No veiem [la Viquipèdia] com a una font d'informació autoritzada [...]. El problema amb la Viquipèdia és que pot ésser modificada per qualsevol. Hi ha molts casos d'informació incorrecta al lloc web, alguns dels quals amb informació esbiaixada." (Seattle Times, 11/2007: School officials unite in banning Wikipedia)
"Alguns professors de Harvard incorporen la Viquipèdia al currículum" (The Harvard Crimson, 26/2/2007: Professors Split on Wiki Debate)
"Dr Nicola Pratt, [...] creu que l'enciclopèdia es pot veure com una eina d'estudi útil [...]. Afegeix que l'ús de la Viquipèdia pot desenvolupar en els estudiants el pensament crític i habilitats de recerca i escriptura." (BBC-News, 6/3/2007: Students assessed with Wikipedia)
Com la pròpia Viquipèdia explica a l'article "About Wikipedia":
La Viquipèdia és escrita amb un consens obert i transparent, una aproximació que té els seus avantatges i els seus inconvenients. Intentar censurar o imposar punts de vista "oficials" és extremadament difícil i gairebé sempre fracassa passat un temps. Per a la major part dels articles s'aconsegueix una descripció acurada i des d'un punt de vista neutral. En realitat el procés d'arribar a un consens pot ser llarg i alguns articles van canviant durant força temps abans totes les visions han arribat a un acord. Assolir la neutralitat és de vegades més difícil amb usuaris que tenen punts de vista més extrems. La Viquipèdia té un procés de resolució de conflictes d'aquest tipus que permet que hi hagi un temps per a la discussió en profunditat, però també permet que es posin de manifest desacords durant mesos, abans un article esbiaixat o de baixa qualitat sigui millorat o eliminat.
La Viquipèdia és una enciclopèdia viva, activa, no una font d'informació estàtica i permanent. La informació s'ha de contrastar i complementar, però... no és necessari fer-ho sempre?
Potser veure la Viquipèdia com un procés de construcció conjunt més que com un continent de contingut enciclopèdic tancat i definitiu ens acosta més a la realitat.
La Viquipèdia no és l'única enciclopèdia de la xarxa que pot ser editable en línia pels lectors. Hi ha d'altres projectes, alguns sorgits com a alternatives a la Viquipèdia, per exemple:
Citizendium, una enciclopèdia creada en 2006 per un dels fundadors de la Viquipèdia, Larry Sanger, com a alternativa a Wikipedia. Es basa també en la contribució voluntària dels internautes però té algunes diferències, com ara distingir entre autors (qualsevol que vulgui contribuir) i editors (experts en la matèria). Per a poder participar cal registrar-se i, en fer-ho, donar el nom real i una breu biografia. Els articles són supervisats per grups d'experts i el tipus d'articles que hi tenen cabuda estan restringits.
Conservapedia, una enciclopèdia lliure creada per conservadors d'Estats Units com a alternativa que creuen necessària a la Viquipèdia, a la qual consideren anticristiana i antiamericana.
Open-Site.org, una enciclopedia en línia que va nèixer al 2002. Les entrades estan classificades en categories que segueixen el model del projecte Open Directory.
PlanetMath, una enciclopèdia lliure i col·laborativa en línia de matemàtiques que fa èmfasi en la revisió per part dels experts, rigor, pedagogia, contingut enllaçat i guiat per la comunitat.
Cap d'aquests i altres projectes que existeixen ha arribat a tenir, però, l'èxit de participació i consulta que té la Viquipèdia actualment.
Dins un entorn més local una iniciativa destacable és la del grup DiM de la Universitat Autònoma de creació d'Enciclopèdies virtuals col·laboratives (també en castellà) que segueixen una política diferent de col·laboració i estan patrocinades per una editorial.
El contingut és disponible sota els termes d'una llicència GNU Free
Si el voleu citar:
Martínez Pérez, Irene. Ús didàctic de la Viquipèdia. Edita Associació Espiral, Educació i Tecnologia. Barcelona, 2008.
ISBN en tràmit. Disponible en línia a http://aulatres.wikispaces.com/Curs+de+wikis+i+Viquip%C3%A8dia
Table of Contents
Els seus inicis
El naixement d'un lloc de referència a internet
Segons la pròpia definició de la Viquipèdia:
La Viquipèdia (Wikipedia en anglès, manlleu del hawaià wikiwiki -pronunciat amb variació lliure /vikiviki/ o /wikiwiki/- que vol dir ràpid, i enciclopèdia) és una enciclopèdia lliure escrita col·laborativament des d'Internet per voluntaris, usant un programa lliure wiki anomenat MediaWiki. La major part dels continguts poden ser millorats per qualsevol persona que disposi d'un navegador web.
L'any 2000 els qui l'any següent serien els fundadors de la Wikipedia, Jimmy Wales i Larry Sanger, van iniciar un projecte d'enciclopèdia en línia, la Nupedia. L'objectiu era que la Nupedia arribés a ser l'enciclopèdia més gran del món. Això no obstant, el projecte creixia a poc a poc i l'any 2001 van crear un projecte paral·lel per tal de fer els esborranys inicials de les entrades que després, un cop revisades i contrastades, passarien a formar part de la Nupedia. Aquest projecte lateral, la Wikipedia, va tenir tant d'èxit que va esdevenir el projecte principal: la Nupedia va ser abandonada i actualment la Wikipedia és un dels punts de referència a Internet.
El 16 de març de 2001 Jimmy Wales va obrir la possibilitat a crear viquipèdies en altres llengües: el mateix dia, i amb pocs minuts de diferència, es van crear els nous dominis «deustche.wikipedia.com» i «catalan.wikipedia.com». El primer article de parla no anglesa que s'edità mai és el de l'àbac, creat el 17 de març a les 01:41 UTC. Així doncs, la Viquipèdia en català, ha estat la segona Viquipèdia del món, després de l'anglesa.
Actualment el projecte és gestionat per la Fundació Wikimedia (Wikimedia Foundation, Inc.), una organització sense ànim de lucre instituïda sota les lleis de Florida (Estats Units) l'any 2003.
Algunes dades sobre la viquipèdia:
Fonts:* Viquipèdia
Llicència dels continguts
La viquipèdia és una enciclopèdia lliure
Conscients que la normativa tradicional sobre els drets d'autor és molt restrictiva i inaplicable a un projecte obert a una àmplia comunitat d'usuaris, els impulsors de la Viquipèdia van adoptar una llicència de contingut lliure (free content license). La llicència triada es va adaptar de la que la Free Software Foundation (FSF) va desenvolupar per al projecte GNU i que s'aplica a altres projectes de la comunitat de programari lliure, com ara GNU/Linux o Mozilla Firefox.
Aquesta llicència per al programari lliure especificava que aquesta llibertat havia d'incloure:
El programari desenvolupat d'una manera "lliure" havia de poder disposar de manuals que tinguessin una llicència equivalent i amb aquest objectiu la FSF va desenvolupar la licència de documentació lliure de GNU, GFDL, que és la que ha estat adoptada per la Viquipèdia, tal i com es pot llegir al peu de totes les seves pàgines:
Tot el text es troba disponible sota els termes de la llicència de documentació lliure de GNU.
Aquesta llicència és del tipus "copyleft", el que significa que les obres que es derivin del document també han de ser lliures en el mateix sentit. A la pràctica això implica que el contingut de la Viquipèdia es pot copiar, modificar i redistribuir amb dues úniques condicions:
D'aquesta manera, tot i que els textos i imatges creats pels editors de la Viquipèdia resten propietat dels seus autors, els articles de la Viquipèdia romanen sempre lliures, subjectes només a les condicions anteriors.
Fonts:
Programari. El format wiki
Wiki o la facilitat d'edició
La Viquipèdia utilitza un programari lliure de caràcter wiki desenvolupat originalment per a aquest projecte, el motor MediaWiki, disponible sota GNU Llicència Pública General (GPL). Podeu trobar la informació relacionada amb aquest programari al lloc web MediaWiki.org (fins i tot es pot descarregar el programa a la pàgina Download).
I què vol dir tenir "caràcter wiki"? Un o una wiki és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Aquest vídeo explica d'una manera entenedora les característiques que té un wiki:
Així doncs, cal diferenciar el programari, MediaWiki, del tipus de pàgines que permet crear, que serien les wikis.
MediaWiki és un programari molt robust i escalable. S'instal·la en un centre de servidors que poden tenir milions de visites per dia a les pàgines web que serveixen. Utilitza PHP per a processar i mostrar dades emmagatzemades en la seva base de dades MySQL.
MediaWiki, com la resta de wikis, té una peculiaritat: quan un usuari realitza una modificació d'una pàgina, MediaWiki l'escriu en la seva base de dades, però sense esborrar les edicions prèvies de la pàgina, que es poden restaurar fàcilment en cas necessari.
El format wiki
Les pàgines web s'escriuen utilitzant un format propi del tipus llenguatge de marques (o d'etiquetes), que combina text i informacions extres sobre el text. La informació extra pot fer referència, per exemple, a l'estructura del text o a com ha de presentar-se, i s'expressa per mitjà de marques. El llenguatge de marques més conegut és l'HTML, amb el qual està escrit aquest text:
MediaWiki utilitza el format wikitext, que permet editar pàgines fàcilment, tot i que també pot interpretar les etiquetes bàsiques del format HTML, com ara la de la negreta que acabem de veure (<b> </b>).
Algunes de les etiquetes més freqüents del format wikitext estan recollides a la taula següent:
3 apòstrofs mostraran el text en negreta; 5 apòstrofs en negreta i cursiva.
3 apòstrofs mostraran el text '''en negreta'''; 5 apòstrofs en '''''negreta i cursiva'''''.
Encapçalaments
Els encapçalaments estructuren el text en seccions i es generen amb dos signes =.
Subsecció
Es fa amb tres signes =.Subsecció menor
Encapçalaments=='''Els encapçalaments''' estructuren el text en seccions i es generen amb dos signes =..===Subsecció===
Es fa amb tres signes =.
Subsecció menor
- Les llistes ordenades són:
- Molt organitzades
- Fàcils de seguir
- Es fan amb el signe #
Un salt de línia marca el final de la llista.- Les llistes ordenades són:
- Molt organitzades
- Fàcils de seguir
- Es fan amb el signe #
Un salt de línia marca el final de la llista.S'hi pot afegir un títol: Nupedia
O deixar-lo en blanc: [1]
Els enllaços interns s'escriuen entre doble claudàtor.
http://www.nupedia.com</span>
S'hi pot afegir un títol:
[http://www.nupedia.com Nupedia]
O no:
[http://www.nupedia.com]
Els enllaços interns s'escriuen entre doble claudàtor.
Més informació a Com s'edita una pàgina
De totes maneres, no cal conèixer aquestes etiquetes per tal d'editar les pàgines wiki: l'editor de la Viquipèdia conté botons que faciliten l'escriptura. El veurem amb més detall al document "Donar format al text".
Fonts:
Punts forts i punts febles
És la Viquipèdia una valuosa font de coneixement o un símptoma de la mediocritat i la devaluació de la recerca? (The Wikipedia story)
La Viquipèdia és un projecte lliure i obert: tothom amb un navegador connectat a internet pot clicar la pestanya "Edita" i canviar el contingut d'un article, fins i tot crear-ne de nous. Tothom.
|
Implica això que la Viquipèdia pot contenir qualsevol informació, fiable o no, qualsevol visió neutral o parcial, global o esbiaixada, correcta o incorrecta?
La Viquipèdia, com qualsevol gran projecte, té punts forts i punts febles, defensors i detractors, i també persones entusiastes malgrat ser conscients de les seves fortaleses i febleses.
Si cerqueu per la xarxa trobareu notícies i comentaris com aquests:
Com la pròpia Viquipèdia explica a l'article "About Wikipedia":
La Viquipèdia és escrita amb un consens obert i transparent, una aproximació que té els seus avantatges i els seus inconvenients. Intentar censurar o imposar punts de vista "oficials" és extremadament difícil i gairebé sempre fracassa passat un temps. Per a la major part dels articles s'aconsegueix una descripció acurada i des d'un punt de vista neutral. En realitat el procés d'arribar a un consens pot ser llarg i alguns articles van canviant durant força temps abans totes les visions han arribat a un acord. Assolir la neutralitat és de vegades més difícil amb usuaris que tenen punts de vista més extrems. La Viquipèdia té un procés de resolució de conflictes d'aquest tipus que permet que hi hagi un temps per a la discussió en profunditat, però també permet que es posin de manifest desacords durant mesos, abans un article esbiaixat o de baixa qualitat sigui millorat o eliminat.
La Viquipèdia és una enciclopèdia viva, activa, no una font d'informació estàtica i permanent. La informació s'ha de contrastar i complementar, però... no és necessari fer-ho sempre?
Potser veure la Viquipèdia com un procés de construcció conjunt més que com un continent de contingut enciclopèdic tancat i definitiu ens acosta més a la realitat.
Fonts:
Altres enciclopèdies
La Viquipèdia no és l'única enciclopèdia de la xarxa que pot ser editable en línia pels lectors. Hi ha d'altres projectes, alguns sorgits com a alternatives a la Viquipèdia, per exemple:
Cap d'aquests i altres projectes que existeixen ha arribat a tenir, però, l'èxit de participació i consulta que té la Viquipèdia actualment.
Dins un entorn més local una iniciativa destacable és la del grup DiM de la Universitat Autònoma de creació d'Enciclopèdies virtuals col·laboratives (també en castellà) que segueixen una política diferent de col·laboració i estan patrocinades per una editorial.
Fonts:
Torna a Curs Ús didàctic de la Viquipèdia
El contingut és disponible sota els termes d'una llicència GNU Free
Si el voleu citar: